FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són la gravetat, l'electromagnetisme, la força nuclear forta i la força nuclear feble. Procés social a través del qual els individus i els grups actuen, s'identifiquen, es comuniquen i reaccionen enrelació els uns amb els altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
declaració. No fals ni falsificat. Retrat autèntic. Document atorgat per la personalitat que hi és expressada i en la data consignada. Que té una relació immediata amb la nota tònica. Nota autèntica. En els cants gregorià i bizantí, que comença el seu àmbit [...]
La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amben aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb insistència (especialment càrrecs, beneficis). Demanar davant dels tribunals el reconeixement (d'una relació jurídica a la qual hom considera tenir dret). Acaptar . Demanar com a prelat d'una església (una persona que per dret no pot ésser elegida). Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de notar o representar alguna cosa amb un sistema de senyals, caràcters, etc. Notació algebraica, química. notació decimal Sistema de numeració de base 10. notació diastemàtica Notació musical que expressa l'alçada dels sons en un espai obert o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació recíproca o mútua entre dues o més coses. Guardar correlació. Relació d'equivalència entre dos fenòmens geològics que s'escauen en indrets diferents, mitjançant proves paleontològiques o físiques de l'edat o de la posició [...]